La teoria del drenatge

Jo considero que una malaltia, una alteració funcional d'un òrgan o, simplement, un malestar d'una persona que perdura en el temps està unit a una acumulació de toxines que actuen perniciosament en aquesta persona provocant-li una alteració de la bona salut de l'òrgan que pot repercutir en tot l'organisme.

Com ja sabem, el funcionament correcte d'un òrgan, tan a nivell cel·lular com bioquímic, enzimàtic, intersticial,... dependrà de que actuï correctament a nivell fisiològic sense estar distret per un excés de toxines, i amb això ajudi a trobar l'harmonia global de la salut. De forma natural, el nostre cos té la capacitat d'anar eliminant aquestes toxines, però quan en té en excés, es bloqueja i deixa d'eliminar-les, i és en aquest moment quan l'hem d'ajudar. Per fer-ho, una alimentació excessivament industrial, oblidant-nos dels plaers de la bona cuina natural, un excés de metalls pesats absorbits amb l'alimentació, la pol·lució, les amalgames, el tabac...un estrés important en la nostra vida, un excés de medicació agressiva alopàtica, una malaltia de llarga evolució, un estat emocional alterat poden provocar i provoquen un estat enrarit de l'organisme humà en el qual comencen a alterar-se les funcions fisiològiques dels òrgans. Es crea un estat gens desitjable de mal funcionament i es posa en marxa tota una cadena, com un efecte dòmino, en la qual tots els òrgans van quedant afectats per aquest excés de toxines. Això portarà inexorablement a l'estat de malaltia.

Per això, davant d'un pacient que hagi emmalaltit així és molt important, primer, fer un bon drenatge del cos. Si no ho fem, sigui quin sigui el tractament que apliquem, fracassarà o bé no obtindrà resultats tan satisfactoris com els que acostumem a obtenir amb els tractaments naturals que tots utilitzem. És imprescindible fer un bon drenatge perquè els nostres remeis actuïn sense traves, sense obstacles a evitar, perquè així l'organisme els pugui assimilar d'una forma correcta i no enrarida per les toxines. És el què se'n diu netejar el terreny. D'una manera senzilla, ho explicaríem amb el següent exemple:

Imaginem-nos un camp on volem cultivar flors amb unes llavors que tenim. Al cap de poc temps de cutivar-les, les flors creixen desfullades i molt debilitades. Les llavors eren de primeríssima qualitat i les hem cuidat amb tots els detalls perquè florissin, però el sòl, el "terreny" estava enrarit perquè hi havia un desguàs que hi abocava aigua contaminada. Encara que tinguem les millors llavors per les flors i les cuidem amb tots els miraments, si el "terreny" està intoxicat, les flors sortiran malaltes.

La teoria del drenatge consisteix en estimular de forma específica i funcional una part de l'organisme, o vàries al mateix temps, amb remeis naturals per tal d'eliminar les toxines i aconseguir que els òrgans tornin a funcionar bé. La teoria del drenatge és més que res una teoria d'eliminació, o el què també s'anomena desintoxicació.

Si busquem la seva base científica, podríem estendre'ns molt al respecte, però dubto que al final poguéssim arribar a unes conclusions realment sòlides per a la comunitat científica.

Ara bé, sí que és cert que el drenatge és, abans que res, una pràctica justificada pels grans resultats i beneficis per al pacient que aconsegueix. S'utilitza des del temps d'Hipòcrates i avui en dia encara és vàlida, amb uns resultats que, a vegades, els nostres malalts no podrien aconseguir d'una altra manera.

Els òrgans del nostre cos més importants, pel què fa al drenatge, són el fetge, els ronyons, els pulmons, la pell, la limfa i el sistema intestinal. Tots aquests òrgans o estructures treballen per eliminar els tòxics o residus que tenim de forma natural però a vegades es veuen desbordats per un excés de toxines i es bloquegen. És aquí on comença la nostra tasca de desbloquejar i estimular els diferents òrgans, en funció de la seva toxicitat, per aconseguir un drenatge més intens i regenerador de salut. Si estimulem d'aquesta manera podrem ocasionar allò que denominem crisis curatives en els nostres pacients, que consisteix en una crisis d'eliminació. Hem d'advertir-ho abans al pacient perquè no s'alarmi, dient-li i explicant-li el perquè d'aquestes crisis, els seus beneficis i que són transitòries per tal de poder arribar a un reestabliment de la salut.

Hi ha vàries tècniques per obtenir un drenatge correcte, que no anomenaré perquè m'estendria massa, però sí que explicaré algunes directrius que em semblen molt importants per seguir un bon drenatge. Una d'elles és el dejuni. El dejuni és el mètode més efectiu per realitzar un drenatge profund de l'organisme ja que només s'ingereix aigua i l'organisme no absorbeix cap altre producte que sigui nociu, per tant comença a eliminar, mica en mica, els productes tòxics que té acumulats. És un drenatge on les crisis de curació són importants, i per això s'ha de fer un seguiment molt de prop del pacient. La dieta és molt important. En la majoria de pacients que vénen amb diferents tipus de malalties veiem que la necessitat de fer canvis en la dieta és imprescindible per recuperar la salut. Un excés d'alimentació o d'un aliment o bé l'abús sistemàtic d'un grup d'aliments fa que l'organisme es vegi a vegades desbordat amb un excés de toxines (per exemple, els nens que beuen i beuen i beuen llet pateixen un augment important de mucositat i sempre estan amb tos i bronquitis... a aquests nens, els traiem la llet de la dieta i, al cap de poques setmanes, deixen de tenir mucositats).

L'aigua, la nostra aliada en la salut i tan oblidada per la majoria dels nostres pacients. La major part del nostre organisme és aigua i s'ha de renovar contínuament. Com a mínim hem de beure un litre i mig d'aigua, el més pura possible, entre hores separades dels àpats. L'aigua ens ajudarà a eliminar les toxines, actuant com un camió de la neteja que porta els residus a l'abocador. L'exercici físic: hem de treballar amb els nostres pacients per treure'ls la mandra i que facin exercici perquè així mobilitzem tot el nostre sistema cardiorespiratori i facilitem la destrucció dels radicals lliures, millorant tant les funcions del fetge com dels ronyons, els pulmons i la pell, òrgans clau en el drenatge. A banda que és un tonificant fantàstic per la nostra salut mental. Tècniques de relaxació. Doncs, efectivament, ja sigui una tècnica oriental o occidental, ajudarà molt els nostres pacients. Moltes vegades s'oblida de drenar la ment, la nostra part espiritual o energètica i és tan o més important que les altres. Però no vull endinsar-me més en aquest tema tan important per mi (el més important) perquè hauria de parlar de molts aspectes i no voldria oblidar-me'n cap ni tampoc tenir un espai limitat per parlar-ne.

Drenar o Drenar: aquesta és ja la qüestió.