Segons l'Organització Mundial de la Salut, es considera que una persona té salut quan aconsegueix un benestar físic, psíquic i social.

Aquesta definició és la més encertada que hem trobat en la medicina convencional, si realment es treballessin els tres aspectes de manera conjunta i no parcial i per separat, com es fa avui dia. Nosaltres anem encara més enllà.

Les persones que acudeixen al nostre centre de medicina biològica, no les valorem en funció de la malaltia que tenen; no es pot parlar d'una bronquitis asmàtica, d'una depressió, d'una diabetis o d'un cor malalt. Estem parlant de Persones que pateixen i que vénen buscant una esperança; esperança de trobar algú que les ajudi a deixar de patir, que escolti sense pressa allò que hagin de dir, algú que intenti comprendre-les i ajudar-les en la mesura humanament possible i una mica més.

Creiem que en la salut de qualsevol persona hi estan implicades característiques físiques, psíquiques, espirituals i socials. Només amb l'harmonia d'aquests 4 aspectes obtindrem un estat de veritable salut, d'harmonia. Com veiem en el diagrama, tots aquests 4 aspectes s'afecten entre si, de manera que, per exemple, un problema físic típic com l'acné juvenil pot ocasionar una alteració de la conducta de l'adolescent, fent que li costi més relacionar-se amb els seus amics i l'entorn social, ja que l'acné li causa un gran complexe perquè "se sent lleig", insegur... i creu que els seus companys es riuen d'ell, li fan bromes que a l'adolescent se li converteixen en tortures, i per això li costarà cada vegada més sortir de casa, es refugiarà més a la seva habitació, en l'ordinador, internet... és a dir, un problema físic com és l'acné pot ocasionar un problema psicològic que és la manca d'autoestima, inseguretat. Aleshores, com hem de tractar el nostre adolescent? És clar que hem de tractar el seu acné, però no hem d'oblidar-nos mai del seu patiment silenciós per dintre a causa de veure's diferent dels altres, de veure's "lleig", i que és la causa de la seva manca d'autoestima. Hem de tractar també aquest aspecte psicològic, que és tan important com el primer. Amb això volem dir que, darrera d'una malaltia física pot amagar-se un problema psicològic i aquest pot persistir encara que es corregeixi la malaltia física, donant problemes durant molt temps. Per això hem de fer un bon diagnòstic integral de la persona, per poder tractar-la en tota la seva dimensió.

El que pretenem és, no només saber i tractar allò que passa al nostre pacient "externament", sinó saber per què, trobar l'origen del problema per poder tractar l'arrel de la seva malaltia o dolença..

En això consisteix, de manera resumida, la nostra meravellosa feina de ser metges; en ajudar a trobar, no només la salut d'aquells que l'han perduda, sinó en poder ajudar a harmonitzar la seva salut física i psíquica i, en la mesura del possible, harmonitzar també la seva salut espiritual i social.

Ser metge consisteix en ser amic, ser pacient, ser persona que sap escoltar, ser humil, estar al servei dels altres en qualsevol moment, ser apassionat de la teva feina i no defallir en la tasca diària. Només aleshores ens podran dir metges i, nosaltres, podrem estar orgullosos de ser-ho.