“L’aliment és l’exterior interioritzat i la qualitat dels aliments consumits tindrà, invariablement, una influència en l’estat de l’organisme”

L’Esser Humà depèn del mitjà extern; d’aquí pren els aliments, els nutrients, l’aigua, la calor, l’aire; si el que entra és “normal” no s’altera el flux del sistema i les funcions es realitzen perfectament, si en canvi és “alterat”, es produeixen unes disfuncions com a reacció als canvis produïts per les substàncies tòxiques en el sistema. Dit d’una altra manera, per mantenir les nostres funcions vitals, tots els organismes necessiten energia aportada de forma contínua pel metabolisme. L’organisme és un sistema d’energia obert, és a dir, s’ha d’ingressar l’energia adequada (en forma d’aliments) i s’ha d’eliminar la inadequada, d’aquesta manera és possible mantenir el cicle vital a més d’un equilibri termodinàmic. Com totes les reaccions de l’organisme, tenen lloc en un mitjà aquós a temperatures relativament baixes, és necessari accelerar-les, és a dir, s’han de catalitzar. Per tal que la catàlisi sigui eficaç és necessari que els substrats que es troben entre les cèl•lules i dins d’elles siguin els adequats. Donat que l’espai extracel•lular és un element previ a les cèl•lules, aquestes només poden reaccionar mitjançant el seu material genètic en la mesura que són informades per l’espai extracel•lular. Per això l’estructura dinàmica de l’espai extracel•lular i la seva regulació és decisiva per a les reaccions extra e intracel•lulars. Aquesta matriu extracel•lular o també coneguda com a Sistema Bàsic de Pinchinger constitueix un FILTRE molecular per a totes les cèl•lules o complexes cel•lulars del nostre organisme.

Si a més de les substàncies necessàries, penetren substàncies “nocives“, també anomenades “homotoxines” pel Dr. Reckeweg el 1952 (creador del concepte d’homotoxilogia ), aquestes sobrecarreguen el Teixit extracel•lular, fent que l’organisme respongui com un mecanisme de defensa en un intent d’afavorir l’eliminació d’aquestes toxines, abans d’atacar la cèl•lula on el dany seria ja quasi irreversible. Segons l’Homotoxicologia “tots aquells processos, síndromes i manifestacions que coneixem com a malalties són l’expressió de la lluita de l’organisme contra les toxines i de la seva intenció de neutralitzar-les i excretar-les. L’organisme guanyarà o perdrà aquesta lluita. Aquests processos que anomenem malalties són sempre processos biològics, és a dir, processos teleològics naturals, que serveixen per a la defensa contra les toxines i detoxicació”.

Així doncs, l’organisme reacciona primer amb un intent d’eliminar-les, reaccions conegudes com d’ EXCRECIÓ d’una manera fisiològica, o si més no, provocant una reacció INFLAMATORIA en un segon intent d’eliminar aquestes toxines i fer una resíntesi del teixit augmentant el flux del sistema circulatori i augmentant la dilatació del sistema limfàtic, convertint-se doncs aquesta fase d’inflamació en el principal procés de desintoxicació.
Si aquestes substàncies tòxiques no es poden eliminar, es dipositen primerament en el retícul de la matriu extracel•lular, que en una evolució posterior alteraran els seus components estructurals i les seves funcions, i en el cas de persistir es produirà una sobrecàrrega i lesió progressives de les estructures intracel•lulars, portant-nos al deteriorament i a la degeneració.


El 1972 el professor Hoff. defineix “El principi general de les Polaritats Vegetatives” que pot ser comparat amb una commutació de relleu elèctric, sent el relleu d’una fase a una altra un relleu consecutiu, sent de vital importància que ambdues fases es succeeixin consecutivament. Resumint, aquestes dues fases quedarien definides de la següent manera:

En la Fase PARASIMPÀTICA, es produeix:
-Descens de la glucosa
-Descens del metabolisme
-Descens de la Temperatura
-Hemograma en fase Limfoide
-Alcalosis
-Potasi

En la Fase SIMPÀTICA, tenim:
-Augment de la glucosa
-Augment del metabolisme
-Augment de la Temperatura
-Hemograma en fase mieloide
-Acidosis
-Calci

En l’INFLAMACIÓ hi ha un predomini de la FASE SIMPÀTICA, com a procés NATURAL de desintoxicació.
Si l’ataquem amb substàncies químiques o medicament químics s’altera el sistema i es produeixen estructures anormals o “proteïnes anormals” anomenades “pèptids salvatges” que no són altra cosa que aminoàcids que s’han unit a penicil•lines o restes de medicaments o cèl•lules produint ESTRUCTURES EXTRANYES a l’organisme, entrant en les anomenades “reaccions Antígen-Anticòs” . Així doncs, la reacció Antígen – Anticòs és de per si una reacció desintoxicant.

Si la inflamació es talla, aquests factors es dipositen en el sistema produint factors desagradables CAUSA DE FENÒMENS AL•LÈRGICS i crea el terreny propici per a les MALALTIES AUTOIMMUNES.

med
F.S ----------→ F.P.S.-------→ PÈPTIDS SALVATGES----→ AL•LÈRGIES

Si la inflamació aguda es talla, es produeix la inflamació crònica

Les SUBSTÀNCIES TÒXIQUES poden ser:

-Exògenes, que són les més freqüents:

.Substàncies químiques sobre tot dels aliments:
.conservants
.emulgents
.aromatitzants
.colorants
.additius
.toxines agroquímiques
...
.Pol•lució ambiental, fums, gas natural
.Tints sintètics
.Virus
.Medicaments químics
.Vacunes
Alteracions ecològiques
...

-Endògenes: per l’alteració del metabolisme

Però, Cóm és aquest SISTEMA BÀSIC DE PICHINGER O TEIXIT EXTRACEL•LULAR, responsable de la Salut o Malaltia de la cèl•lula i per tant de la SALUT o MALATIA de l’esser humà?.

El SBP és el teixit que envolta totes les cèl•lules del nostre cos, totes les cèl•lules estan en permanent interdependència del SBP en l’ELEMENT UBICUITARI O UNITAT ESTRUCTURAL I FUNCIONAL, la qual cosa ens permet entendre l’individu com una TOTALITAT.

Està formada per:

-Complexes polímers de Glicoproteïnes e Hidrats de Carboni: .Glicosaminoglicans
. Proteoglicans.
Aquests PG/GAGs tenen una càrrega elèctrica negativa i per això tenen una capacitat per lligar aigua i dur a terme l’intercanvi d’ions. Així garanteixen la isoionia, isosmia e isotonia en la matriu.

- Capil•lars.
- Xarxa Limfàtica que comença aquí a recollir les substàncies tòxiques per tal d’eliminar-les.
- Terminals del SNV i SNC.
- Glicoproteïnes estructurals: . Col•lagen
. Elastina: part important de la paret dels vasos
sanguinis, dilatant-se o contraient-se en funció del
canvi del flux sanguini o tensió arterial.
.Fibronectina.
.Laminina.
. Reticulars: xarxes de sustentació associades a les
membranes basals de les cèl•lules.
- Matriu Intercel•lular Amorfa: gelatina bioquímicament molt complexa, molt hidratada i de baix contingut de matèria orgànica, que segons l’estat d’acidosis es dilata o d’alcalosis es contrau. És a dir la matriu afavoreix mitjançant la formació de “canals” l’entrada de nutrients i Oxigen i la sortida de CO2 i tòxics.
- Cèl•lules de defensa inespecífica bàsica:
.Limfòcits
.Polimorfonuclears
.Monòcits
.Macròfags: en procés de neteja i defensa directa.
.Neutròfils
.Eosinòfils
- Cèl•lules Endotelials: part constitutiva dels vasos.
- Perícits: generadors de fibroblasts i cèl•lules de muscle llis
- Fibroblasts: Formació de substàncies intercel•lulars, en constant canvi segons l’entrada i sortida de nutrients, bons i dolents. És a dir, tenen la capacitat de produir matriu extracel•lular “adaptada al que entra”. És el Centre Actiu del Metabolisme (Heine 1997b).
- Cèl•lules Plasmàtiques: origen de les immunoglobulines.

És a dir, és aquest teixit extracel•lular, de tan riquíssima composició, el que afavoreix l’arribada de nutrients i d’oxigen des dels capil•lars fins a les cèl•lules i del CO2 i material de rebuig procedent de les cèl•lules fins als capil•lars o vasos limfàtics per ser eliminats. També les senyals nervioses viatgen pel teixit extracel•lular, la qual cosa vol dir, que si aquesta matriu està plena de toxines, s’altera la matriu i s’altera la possibilitat de comunicar-se amb les cèl•lules fent que la senyal nerviosa es transformi.

Però, cóm passen aquestes substàncies tòxiques al nostre cos i al nostre teixit extracel•lular?

Durant la digestió, els aliments es disgreguen en nutrients vitals (proteïnes, greixos, hidrats de carboni, vitamines, minerals, etc.) que han de passar, gràcies a l’acció dels enzims, a la seva forma utilitzable per poder ser absorbits per la paret intestinal i passar al torrent sanguini, Així les proteïnes es converteixen en aminoàcids (aa), els hidrats de carboni en sucres simples i els greixos en àcids grassos. Només els micronutrients (aa, ac.grassos, sucres simples, vitamines i minerals i aigua) haurien de travessar la paret intestinal. Si els macronutrients o altres substàncies tòxiques que acompanyen els aliments entren es veuran atacats pel sistema immune.

Quan es produeix aquesta entrada?

a) Quan disminueixen els enzims, relacionats amb un descens de vitamines o minerals o també relacionats amb l’edat o perquè la quantitat de proteïnes és molt superior a les que poden digerir els enzims no podent enfrontar-se a la càrrega que l’hi assignen. Si una persona no digereix les proteïnes i les converteix en aminoàcids lliures, pateix una deficiència en varis aa essencials i això pot tenir implicacions greus en l’al•lèrgia en si.

b) Estrès: l’adrenalina redueix l’aportació de sang a l’aparell digestiu, fent més lenta la digestió o tallant-la.

c) Excessiva permeabilitat intestinal, factor més destacable en el desenvolupament de les al•lèrgies, sobre tot alimentàries, ja que la paret intestinal ha de funcionar com un colador de reixeta fina, que deixa passar unes substàncies i en retè unes altres per:
.Lesió intestinal (ex. Mal. De Crhon)
.INFLAMACIÓ
.Desequilibri bacterià en l’entestí
.Desenvolupament incomplert de l’aparell digestiu
.Restrenyiment o diarrees cròniques
.Excés de fongs
.Ús crònic de laxants, antiàcids, antibiòtics, esteroides, alcohol
.Digestió inadequada.

Quan aquestes molècules de més grandària o tòxic creua la paret intestinal i entra en el torrent sanguini es pot traslladar a qualsevol punt de l’organisme i produir diferents símptomes segons la localització, per exemple:

Ex. Histamina en:-ectodermes, produeix: èczema, prurito, urticària, furóncols,...
-endoderma: asma, úlcera gastro-duodenal,...
-neurodèrmia: asma o quadres simpaticotòniques,...
-hemoderma: arrítmia cardíaca, crisi cardíaca,...
-mesènquima extracel•lular: quadres crònics d’infecció recidivant.

És a dir que una substància, pot provocar diferents quadres depenent del lloc on es dipositi.
Aquest concepte és molt important, doncs ens fa comprendre que les al•lèrgies són quelcom més que esternudar quan arriba la primavera o quan un gat entra en una habitació. Encara que pugui resultar estrany, mals de cap, trastorns digestius, cansament, ulleres, artritis, indigestió o gasos, depressió, diarrea crònica, i un llarg etc., poden ser símptomes produïts per una AL•LÈRGIA.

Evidentment, no totes les persones reaccionen de la mateixa manera i amb la mateixa intensitat a les mateixes substàncies, doncs també dependrà de les característiques personals, i genètiques d’aquesta persona, doncs no és només un factor el que influeix en la malaltia, sinó que és multifactorial, com passa amb gairebé tot, però és aquí que la alimentació és un factor molt important, en el que generalment mai hi pensem i és el que tractem en aquest moment.

Parlem de:

1) AL•LÈRGIA PRIMÀRIA IRRITATIVA: la causada per un ecosistema alterat degut a: - etiologia genètica
- etiologia Ambiental
- etiologia dietètica

2) AL•LÈRGIA SECUNDÀRIA: per impregnació homotòxica del Sistema Bàsic de Pichinger , per: -toxines químiques
- Endotoxines o residus de processos infecciosos.

És més freqüent desenvolupar una al•lèrgia a un aliment que consumeix repetidament i/o en grans quantitats, és a dir, als aliment preferits.

Una al•lèrgia cíclica es pot deure a que s’ha traspassat el “llindar” més enllà del qual reacciona el sistema immunitari.

Existeixen aliments als que una persona no és al•lèrgica directament, és a dir, no hi ha una implicació directa del sistema immunitari, però que degut al seu consum excessiu o inadequat poden alterar el sistema immunitari i produir, agreujar o acompanyar a qualsevol procés inflamatori, com ja he explicat anteriorment.

Els aliments més freqüentment implicats en aquests processos inflamatoris són:

1) PRODUCTES LÀCTICS:

Són un dels pitjors aliments en el cas de tendència a símptomes i trastorns induïts per al•lèrgies:

a) Caseïna: proteïna difícil de disgregar, sobre tot si l’aparell digestiu no funciona al màxim de la seva capacitat. Els símptomes més comuns en relació a una al•lèrgia làctia són: .èczema
. catarro i sordesa catarral
. asma
. migranya

b) Lactosa: sucre de la llet. L’organisme necessita un enzim especial la “lactasa” per digerir-la, si no queda perfectament disgregada es produeix una reacció d’intolerància en l’aparell digestiu que desemboca en:
.inflor abdominal
.gasos
. diarrea (a vegades violenta)

Els nens acostumen a tenir quantitats adequades de lactasa quan són petits, però força abans d’arribar als 10 anys, molts ja no tenen la lactasa suficient per tal d’enfrontar-se al consum regular de productes làctics.

c) Greixos: la majoria dels productes làctics contenen quantitats significatives d’“Àcid Araquidònic”. És un àcid gras essencial, és a dir, que l’organisme el necessita però no pot fabricar-lo sense una aportació nutricional directa o indirecta. La funció primària de l’àcid araquidònic és produir substàncies químiques inflamatòries com leucotriens i certes prostaglandines. La prostaglandina relacionada amb la inflamació és la prostaglandina E2 o PGE2. L’àcid araquidònic es converteix en PGE2 i es considera que el seu excés és un factor primari en la resposta immunitària excessiva.

D’una manera global, la llet de vaca té moltes més hormones de creixement que la llet humana i això és lògic ja que el vedell pesa al néixer 40 Kg i al fer-se adult, als 2 anys, pot arribar a pesar més de 400 Kg. En comparació, un ser humà no assoleix la seva maduresa física fins als 21 anys, amb pesos que oscil•len entre els 50 i els 80 Kg.
Amés a més la llet de vaca conté tres vegades més de calci i proteïnes per a un creixement ràpid l’excés del qual pot provocar càlculs renals; el triple de sodi, però només la meitat d’hidrats de carboni necessaris per a la formació i desenvolupament del sistema nerviós. També conté cinc vegades més de fòsfor. L’equilibri entre àcid i alcalí és força diferent respecte la llet humana. La llet de vaca produeix un desenvolupament ràpid dels ossos y muscles, mentre que la humana desenvolupa el sistema nerviós..
Tot això sense tenir en compte els processos de pasteurització, homogeneïtzació, etc que trenquen les molècules de la llet en substàncies més petites, passant a través de la paret intestinal sense transformar pel procés digestiu. Una d’aquestes substàncies és un enzim anomenat “xantina oxidasa” (XO), que es troba normalment en el greix de la llet i que col•labora en la ruptura de les proteïnes. Quan aquest enzim passa a través de la paret intestinal, es recollit pel sistema limfàtic i finalment s’incorpora al torrent sanguini. En el seu viatge, a través de les artèries va rascant i corroent l’interior de les parets arterials, causant petites lesions. En defensa contra això, el cos diposita fibrina i colesterol sobre aquestes lesions per evitar més danys.
A més de l’efecte mucogen , per tots ja conegut, convertint als làctics en un terreny abonat per al cultiu d’infeccions.
El consum de làctics sembla està fortament lligat a diversos trastorns del sistema reproductor de la dona, entre ells, tumors i quists ovàrics, secrecions e infeccions vaginal, a més d’estar relacionats amb els espasmes menstruals i fluxos excessivament abundants.

“La llet ha de sortir de la dona, no entrar a ella. Quan s’inverteix el flux, el sistema energètic dóna marxa enrere i tot queda bloquejat”.

2) CARNS VERMELLES:

a) greixos: a l’igual que els productes làctics, les carns tenen gran quantitat d’àcid araquidònic.
b) Digestió: Els que pateixen al•lèrgia alimentària tendeixen a tenir digestions més deficients que els que estan lliures d’al•lèrgies. Això es manifesta normalment en la digestió incompleta de les proteïnes. Quan es menja carn amb altre aliments proteics, la capacitat de digerir proteïna s’esgota en gran mesura amb les proteïnes de la carn, apareixent altres problemes que poden agreujar els trastorns d’al•lèrgies alimentàries com: restrenyiment o reducció de moviments intestinals, la qual cosa arriba a produir irritació de la paret intestinal per les toxines de la carn. Les toxines que passen aleshores al torrent sanguini hauran de ser filtrades pel fetge, fet que redueix la capacitat d’aquest de filtrar els macronutrients sense digerir procedents de la carn o d’altres aliments absorbits, augmentant considerablement la possibilitat de que creixi el nombre d’antígens en circulació.
Per altra part, quan les proteïnes de la carn resten massa temps en l’intestí, certes bactèries comencen a disgregar els constituents de les proteïnes en “poliamides” (toxines relacionades amb trastorns com la psoriasi) i “Tiramina” (possible irritant en migranyes al•lèrgiques.)
El consum diari de carn, juntament amb productes làctics, està en l’arrel de l’excés consum de proteïnes, el qual s’associa amb la deshidratació i la insolació dels atletes, fatal exacerbació dels ronyons, mal funcionament hepàtic, augment d’acidesa dels líquids corporals, envelliment prematur, malalties cardíaques i càncer, a més d’una important desmineralització en un intent de contrarestar l’acidesa que provoquen.

Els desequilibris hormonals que es poden produir per la introducció d’hormones des de l’exterior poden ser causa de trastorns com obesitat, infertilitat, diabetis, nanisme, gegantisme, malalties renals, hipertensió, pubertat precoç, hipoglucèmia, masculinització de les dones i feminització dels homes.

A més a més, el problema més gran és la qualitat intrínseca de la mateixa, adulterada amb productes químics, carn d’animals malats i excessivament medicats.



3) PORC

a) colesterol: Les macro molècules sanguínies carregades de colesterol condueixen patogenèticament cap a la hipertensió, arteriosclerosis, i plètora; per altra banda, el colesterol de les parets internes de les cèl•lules cancerígenes condueixen a la formació de fases neoplàsiques.
b) Histamina i cossos imidazòlics en excés: aquestes substàncies són per una part irritants i condueixen a urticària, herpes, dermatitis, èczemes, etc. Al mateix temps condueixen a processos inflamatoris como: furóncols, apendicitis, colangitis, colecistitis, tromboflebitis, leucorrea, flemons, etc.
c) Hormones del creixement: L’hormona del creixement que conté la carn de porc en forma de “sutoxina” afavoreix les infeccions i desenvolupaments anòmals; és a dir, condueix a l’adipositat, acromegàlia, i a la formació de fases neoplàsiques.
d) Substàncies mucoses mesenquimàtiques amb alt contingut de sofre: aquestes substàncies inclouen les glucosalines, àcids hialurònics i hexosamines. Mitjançant la inflamació del mesènquima poden portar a la miogelosis, adipositat i altres alteracions. Si les substàncies mucoses s’acumulen en els tendons, lligaments, cartílags, fàscies, etc poden produir-se: reumatismes, artritis, artrosi, osteocondritis,etc.
e) àcids grassos sutòxics: poden produir-se també intracel•lularment produint: adipositat, hipertensió, policitèmia, etc.
f) Agents oncògens ( segons Nieper): aquests agents oncògens consisteixen en Endobionts (segons Enderlein), siphonosphora polymorpha (Bremen) o inclusions eritrocitàries (Séller). Factors importants en l’existència de fases neoplàsiques.
Virus de la grip: que passa l’estiu als pulmons del porc.


4) FREGITS I GREIXOS HIDROGENATS:

Ens han ensenyat que els greixos vegetals són sempre més sans que els dels animals, això seria cert si els greixos no es fessin servir en mètodes de cocció d’alta temperatura, com és el cas dels fregits. Quant més elevada sigui la temperatura i més llarga l’exposició, més insà es torna l’oli. Aquest procés de canvi en l’oli per efecte de la calor o de l’oxigen s’anomena “oxidació”.
L’oxidació d’un greix produeix “radicals lliures”, molècules nocives que es desplacen pel cos interrompent els processos cel•lulars i provocant en última instància la mutació o mort de les cèl•lules.
Els radicals lliures són un factor primari d’envelliment, en molts aspectes de les malalties cardiovasculars, en el càncer, artritis i altres malalties.
Els olis sotmesos a altes temperatures també augmenten els processos inflamatoris i els radicals lliures poden produir danys importants a teixits com els de les vies respiratòries i dels intestins.
I la Margarina?: el problema és que la margarina corrent està feta d’oli vegetal HIDROGENAT. La hidrogenació consisteix en inundar d’hidrogen l’oli vegetal en un procés tècnic i escalfar-lo a temperatures molt elevades. El resultat final és una margarina o greix vegetal que s’estén fàcilment però lamentablement és també nociva: augmenta els processos bioquímics que produeixen inflamació, malalties cardíaques o funcionament anormal de les cèl•lules al alterar la funció de la membrana cel•lular.



4) EL SUCRE:

Els sucres augmenten la secreció d’Adrenalina de les glàndules suprarenals que regulen les reaccions d’estrès i les reaccions inflamatòries. Es creu que aquesta alliberació d’adrenalina col•loca a l’organisme en una situació molt semblant a la de l’estrès agut, en un moment en el que no cal tal alliberament. Desgraciadament no som “un pou sense fons” d’adrenalina i les nostres glàndules suprarenals no poden suportar el constant estímul que es produeix amb repetides dosis elevades de sucre.
Això pot tenir dues conseqüències:
- Les glàndules suprarenals no podran ser estimulades quan sigui necessari, la qual cosa originarà una baixa tolerància a l’estrès i/o
- Deixaran de segregar adrenalina amb la rapidesa necessària per compensar la situació, produint-se una carència de l’hormona.
Per altra banda els “glòbuls blancs” (responsables de la destrucció d’Antígens) es veuen afectats pel consum de sucre refinat. Dos hores després de menjar sucre es redueix dràsticament l’activitat de certs glòbuls blancs. Com aquests són vitals davant “invasors” perillosos com cèl•lules canceroses, bactèries nocives, virus, imaginem els beneficis que té reduir el consum de sucre refinat.
A més a més, el nostre sistema corporal està dissenyat per interactuar amb altres sistemes que en el cas dels aliments, aquests sistemes són aliments naturals, complerts, tal com ens els dóna la terra. Quan mengem una part aïllada d’un sistema, han de ser activats els mecanismes d’ajustament i compensació per tal de mantenir l’equilibri homeostàtic. Per metabolitzar el sucre refinat, extrau d’altres fonts els elements nutritius que li falten. Per aquest motiu, quan mengem sucre blanc perdem vitamines B, calci, fòsfor, ferro i altres elements nutritius que surten directament de les nostres reserves, desmineralitzant-nos.

5) LA CAFEÏNA:

Acostuma a trobar-se en el té, cafè, xocolata i alguns refrescos.
Un excessiu consum de cafeïna té sobre la funció adrenal un efecte semblant a l’excés de sucre, ja que l’un i l’altre provoquen un innecessari alliberament d’adrenalina.
També extrauen de l’organisme certs nutrients importants com les Vitamines B i poden inhibir l’absorció de Zinc, essencial per reforçar el sistema immunitari, i del Ferro.

6) L’ALCOHOL:

Redueix significativament els nivells de gairebé totes les vitamines i d’alguns minerals, inclosos alguns nutrients essencials per a la funció del sistema immunitari, control de l’estrès , control de l’al•lèrgia i reparació dels teixits.
Encara que no és un estimulant (en realitat és un depressor del sistema nerviós central), produeix un augment inicial de la secreció d’adrenalina.
En grans quantitats pot afectar negativament la permeabilitat intestinal i reduir la capacitat del fetge per filtrar els antígens.

És important destacar que tant les plantes com els animals són també organismes o sistemes vius, que quan es fan servir com aliment continuen tenint algunes de les seves qualitats originals en quant sistemes. És a dir, són un conjunt d’elements físics més un camp energètic. Encara que, per no estendre’ns no anem a explicar l’efecte d’aquesta qualitat en el nostre organisme, si cal mencionar que els aliments mencionats anteriorment irrompen alterant el nostre propi camp energètic, afavorint el desequilibri no només a nivell físic,si no a nivell energètic, contribuint a un afebliment general de l’organisme.

Com diu Kushi (pare de la macrobiòtica): “ El menjar es transforma en la nostra sang, la sang en les nostres cèl•lules i en tot el nostre cos. Tots els nostre ossos es formen gràcies a l’aliment. També el menjar es transforma en vibració, en Energia, que és la base de les nostres activitats i de la forma en que pensem. Així doncs, LA MANERA COM MENGEM DEFINEIX LA NOSTRA VIDA SENCERA”.

Ja hem mencionat que totes les reaccions del nostre cos es produeixen en un mitjà aquós, així doncs la “qualitat” de l’AIGUA serà un altre punt vital a tenir en compte. Té tanta importància per al nostre cos, que només la pèrdua del 1-2% fa que ja es produeixi una sensació de set. Si perdem més del 20%, no s’exclouen seriosos danys per a la nostra salut. L’home pot aguantar dies i setmanes sense menjar, però no sense aigua, on el promig és del 60 al 70% de la composició del nostre organisme.
L’ AIGUA desenvolupa importants tasques dins del cos humà

- Garanteix, en la seva qualitat de proveïdor de protons i electrons, fenòmens electromagnètics. En la seva qualitat de component integral de les estructures líquides d’un organisme és un important portador d’informació, capaç d’emmagatzemar les freqüències electromagnètiques i de seguir transmetent aquesta informació.
- Regula la temperatura corporal.
- Serveix de dissolvent i mitjà de transport per a l’eliminació de les impureses.

Bevem a l’any una mitjana de 700 – 1000 litres d’aigua. La qualitat d’aquesta aigua influeix de manera decisiva en el funcionament dels processos abans mencionats. L’aigua de l’aixeta, de la manera com la tenim en les nostres societats industrialitzades, pot contenir, entre d’altres coses, grans quantitats de contaminants, com nitrats (als lactants no se’ls hauria de subministrar nitrat per cap via, ja que existeix el perill de cianosi), calç, metalls pesants com l’amiant o el plom, hidrocarburs clorats, substàncies radioactives, bacteris i virus. El clor que s’introdueix com a producte desinfectant mata els bacteris, virus i algues però no els elimina.

El fet de que l’aigua mineral amb abundants minerals, així com l’aigua potable calcària, hagin de ser beneficioses per a la salut humana, s’ha revelat com una teoria falsa. L’hidròleg, professor Louis Claude Vincent i els seus deixebles, van poder demostrar que l’aigua tova, pobre en minerals, tenia una influència essencialment millor per a una vida més sana”. Això és vàlid tant en el regne vegetal com en l’animal i el humà. Tots els jardiners saben que l’aigua tova, així com la de la pluja, fan créixer molt més les plantes que l’aigua dura. El proveïdor de les substàncies necessàries és el subsòl. Els animals i els homes només poden utilitzar deficientment les substàncies minerals dissoltes en l’aigua, per la qual cosa hauran de tornar a eliminar-les per mitjà del ronyons, amb la corresponent càrrega que això suposa. Els animals i els homes obtenen les substàncies minerals necessàries per la vida per mitjà del consum de vegetals i animals, no de l’aigua.
Com més neta de totes aquestes substàncies esmentades, la qualitat del nostre Sistema Bàsic de Pichinger o teixit extracel•lular serà molt millor, podent portar-se a terme totes les reaccions ja esmentades, bàsiques per mantenir un estat correcte de salut.
Cuidem llavors l’aigua que consumim de manera directa o la que fem servir en al preparació dels nostres plats, fent servir aigua filtrada o aigua comercial “pobre en minerals” com per exemple FONTDOR.

Resumint:

Davant qualsevol procés al•lèrgic o inflamatori, sigui del tipus que sigui, recomano reduir o eliminar de la nostra dieta els “aliments” esmentats, per tal de donar l’oportunitat a l’organisme de netejar-se i recuperar les seves funcions vitals i donar QUALITAT A LA NOSTRA VIDA, SENTIMENTS, PENSAMENTS I EMOCIONS.


“La veritable cura comença amb el coneixement en primer lloc, d’un mateix, per tal de saber com funcionem. Amb el coneixement ve la responsabilitat. Som la causa de la nostra malaltia, per tant podem ser activament responsables del nostre propi guariment”.

Dra. María Pérez Benitez